Catalan Basque English French Galician German Spanish

Magaluf: premsa i sensacionalisme

Juliol de 2014: un vídeo de contingut sexual protagonitzat per una jove irlandesa acaba esdevenint un fenomen viral. Amb ell, es culminava la imatge fortament qüestionada que Magaluf s’havia guanyat amb el pas dels anys: hotels, discoteques, alcohol barat i l’anomenada ‘Triple S’ (“Sun, sand & sex”) que ens remet al tractament informatiu que també reben altres indrets estatals com Gandia, Salou o Lloret de Mar.

A la degradació de la zona s’hi afegia ara l’erosió de la imatge idíl·lica de l’illa, perpetuada durant dècades amb sobrenoms com “L’Illa de la Calma” o “Paradise of Love”. Al balconing, fenomen que la premsa emprà per definir les nombroses caigudes accidentals –sovint mortals– de turistes per les balconades dels hotels, s’hi afegien ara alguns altres anglicisme igualment sòrdids: el pub crawling (excursions amb l’alcohol, com a gran fil conductor) i el consegüent mamading arrel de l’incident viral produït dins d’un dels locals de l’empresa britànica Carnage Magaluf. Aquelles imatges que tragueren fum tant a la xarxa com les televisions posaren contra l’espasa i la paret a l’actual model turístic de municipis com Calvià.

Tot i no ser un fenomen nou, mai no havia estat reflectit amb tanta duresa als mitjans informatius i, mitjançant aquella sobreexposició pública, es generaren notables reaccions dins l’àmbit polític, però també informatiu: així, alguns interpretaren aquell allau de crítiques com una clara denúncia del model turístic; altres, en canvi, apuntaren a que la gran quantitat d’informació sensacionalista –on, a més dels excessos dels turistes, els grans protagonistes eren els índex de criminalitat i prostitució de carrer–revelava la crisi del periodisme. Sigui com sigui, el mal ja estava fet.

Iniciada la temporada, polítics i periodistes queden expectant davants dels possibles escàndols que ens deixi Magaluf, un nom lligat, a hores d’ara, al sensacionalisme informatiu.